L’accessibilitat universal, un dret pendent
A Espanya, el 77%
dels edificis no han eliminat les barreres arquitectòniques d’accés als seus
edificis. Això suposa que, d’un total de 9.814.785, només el 23% són
accessibles – 2.257.400 edificis. S’ha de dir que d’aquest percentatge, només
el 2% de les finques posseeixen un accés des del carrer al portal que compleixi
amb els criteris d’accessibilitat universal, el que suposa 196.295 edificis.
Al nostre país, la
major part dels edificis han estat construïts entre els anys 1950 i 2001, quan
es van edificar poc més del 70%, i només un 12% són habitatges que han estat construïts
a partir de l’any 2002. I l’accessibilitat dels edificis construïts entre 1950
i 2001 és del 23%, i les dels construïts a partir de l’any 2002 és del 22%. De totes
aquestes dades s’obté la conclusió de que una de les raons més importants per
les que no s’ha procedit a la supressió
de barreres arquitectòniques en un major nombre d’immobles és per la
impossibilitat tècnica de realitzar les
obres corresponents per les característiques del propi edifici.
El Reial Decret
Legislatiu 1/2013 pel que s’aprova el Text Refós de la Llei General de Drets de
les Persones amb Discapacitat i de la seva Inclusió Social estableix que, en
els habitatges en règim de propietat horitzontal –comunitats de propietaris- s’haurien
d’haver realitzat les obres necessàries per què les persones amb discapacitat
puguin utilitzar elements comuns. Fonamentalment, les comunitats de propietaris
haurien d’haver instal·lat rampes, ascensors o altres dispositius mecànics i
electrònics que facilitin l’entrada i la sortida a l’immoble abans del 4 de
desembre de 2017.
Subvencions
públiques
Les diferents
administracions públiques tenen establertes una sèrie de subvencions que s’han
anat limitant en nombre i quantitat en els últims anys a causa de la crisi
econòmica, el que ha dificultat considerablement que es realitzin les obres
requerides per aconseguir l’accessibilitat universal. Malgrat això, podem dir
que la major part de les comunitats de propietaris han realitzat obres d’accessibilitat
amb mitjans propis –pels voltants d’un 78%-, a l’espera de rebre,
posteriorment, l’import de les subvencions corresponents, per què aquestes
només es donen una vegada realitzades les obres.
Per Salvador Díez,
president del Consejo General de Colegios de Administradores de Fincas –CGCAFE-,
fa falta una major sensibilització social per què el dret a
l’accessibilitat universal sigui un fet, i al mateix temps, s’ha de simplificar
el panorama legal i fer lleis que es puguin complir. Els Administradors de
Finques Col·legiats proposem, també, que les obres d’accessibilitat tinguin
deduccions en l’Impost de Societats, l’IRPF, l’IVA i que l’import de les
llicències d’obra sigui molt menor.
També considera Salvador Díez que es
podria establir un fons de liquiditat acumulatiu, que generaria rapidesa en la
tramitació de les ajudes i un baix cost de gestió, per què considera que
no seria una despesa, no generaria un dèficit en les administracions públiques,
per què els recursos serien acumulatius, tornarien a l’Estat i servirien per
finançar nous projectes.
Els Administradors de Finques
Col·legiats hem treballat per aconseguir que els immobles que administrem compleixin
amb la normativa establerta sobre la supressió de les barreres
arquitectòniques, i en aquelles comunitats de propietaris que no hagin realitzat
aquesta supressió, la nostra recomanació és que la valorin, amb un informe
tècnic, quina instal·lació o tipus d’obra és la més adequada per permetre l’accessibilitat
a l’edifici i als seus elements comuns, i establir un pla econòmic i l’aprovació
corresponent en junta de propietaris per poder realitzar l’obra o adaptació en
qüestió.
Els Col·legis d’Administradors de
Finques posen a disposició dels ciutadans i de les comunitats de propietaris
que no comptin amb un professional col·legiat, les seves assessories d’informació
per què puguin realitzar consultes necessàries sobre com fer possible el dret a
l’accessibilitat universal en els edificis.